Em defineixo com una dona sensible, valenta i poruga ­­­­­—segons les situacions— un xic despistada, una miqueta desordenada, potser massa repelosa amb les feines, però amb un bon sentit de l’humor. Necessito respirar la pau de la naturalesa i olorar les flors del camp quan arriba el bon temps.

 

M’agrada llegir i escriure en silenci absolut; em relaxa l’olor de terra mullada i, sobretot, jugar amb la sonoritat de les paraules per descobrir-hi la poesia que m’envolta. Normalment, sóc bastant conformista amb el que m’ofereix la vida i acostumo a superar els entrebancs amb fermesa. Detesto la mentida, la incertesa, l’odi i les situacions arriscades, a més de les aglomeracions. En definitiva, sóc ben bé de vida rural.

 

 

Escric bàsicament en vers: haikús, tankas, sonets, indrissos, drissos, poemes de vers lliure..., tot i que també he experimentat altres gèneres literaris com el conte, el microrrelat o la narració breu. A banda d'això, em fascina la natura i fotografiar-ne els detalls, on descobreixo poemes a racons imprevistos. Per aquest motiu n’ajunto els dos arts i tot sovint componc fotopoesia.

 

Es pot dir que m’inicià a la poesia cap als vint anys, però no va ser fins cap als trenta i pocs anys quan començava a publicar textos a les revistes de Cervià i Bellvís. També feia poemes per a esdeveniments locals: festes de la gent gran, pregó de Reis, defuncions, Dia de la Mare... Per això, el llibre Remembrança, publicat l’any 2008, recull algunes composicions que, en certa manera, m’han marcat l’inici de la trajectòria poètica.

 

El mateix any, vaig utilitzar el model poètic indrís per a una exposició fotogràfica, atès que feia pocs mesos que l’havia descobert. Per aquest motiu l’any 2009 vaig escriure Efectes naturals, el primer poemari  amb indrissos en català, editat per l’editorial Fonoll. L’agost d’aquell mateix any, però, mentre revisava les darreres galerades del recull, a partir d’aquella poètica, descobrí el dris, que és una reelaboració estròfica de l'indrís.

 

En conclusió, escriure i llegir  poesia és la meva manera de representar la realitat del que m’envolta. No obstant això, penso que tant en poesia com en qualsevol art cal aprendre dels grans mestres i, per tant, és fonamental conèixer bé les eines de treball. També crec que és imprescindible deixar reposar els textos, a fi de detectar millor aquells mots mal posats que poden arruïnar un escrit.

Desitjos (Dris en sístole)

 

Desitjo l’Edèn,

els ulls de l’eufòria,

 

l’edat de la calma,

l’enigma dels anys...

 

 Aspiro l’autèntic.

 

--------------------------------

 

La poesia (Dris en diàstole)

                                                                                                         M’adreço a ella;                                        

 

la inoportuna musa,

sovint imprevisible.

 

De vegades és grata

i altres, fugissera.

 

----------------------------------

 

Optimisme (Dris en sístole interna)

 

Des de la ignorància,

apegada al meu jo,

 

 

dono forma al no-res

 

i m’acontento amb els petits detalls

 

 que em sorprenen constantment.