L'ESPAI POÈTIC DEL DRIS
Montse Germà Pifarré
10è aniversari de l'atac terrorista de l'11s de 2001 a les Torres Bessones de Nova York
Duien la llum de la lluna
clavada al pit,
mentre avançava l’escena
horripilant
i el fum feia olor de pànic.
Montse Germà 9-9-2011
Persones com tu i jo
que treballaven per viure.
Aquell matí es van llevar,
com un dia qualsevol.
Ningú s'imaginava el succés.
Montse Germà 9-9-2011
Volava junt amb la vida,
mentre deia adéu al món
que li negà l’existència.
Descendí fins a l’abisme,
al ritme del desenllaç.
Montse Germà 9-9-2011
Impunitat esfondrada, valors enrunats.
Vides amerades de dolor i por.
Rius de pols i cendra enfonsen l'últim alarit del
gegant de pedra.
Sols hi queda el cant feréstec de la mort estratega.
Maria Martínez Pérez (enviat el 9-9-2011)
Fuego, humo,cielo y abismo.
Penumbra, polvo, prisa y soledad.
Tristeza, refugio, gritos y silencios...
Y muerte y dolor y lágrimas y muerte.
Tot és destrucció,
enuig, impotència...
"New York has died."
És una extensa tomba,
desolada, sadolla de clams enterrats.
Montse Germà 11-9-2011
Neixen els pecats d’una disfressa.
La nit plena d’esparvers desferma
la crueltat amagada als llibres:
és la certesa, la veritat,
l’odi profund dels voltors sense ànima.
Al cor,
la pols és fa silenci.
Josep Vila Teixidó (enviat l'11-9-2011)
Cal aclarir que en aquest drís l'autor ha afegit un clam final complementari a l'estructura estròfica del drís per què, segons ell, així li ho ha marcat la seva veu poètica.
HOMENATGE A J. V FOIX
25è aniversari de la seva mort
HOMENATGE A J.V FOIX (drissos)
J. V Foix naixé un 28 de gener de 1893
a l’antic poble de Sarrià (avui barri barcelonès).
Fou un destacat poeta, periodista, assagista...
Rebé el premi d’Honor de les Lletres Catalanes,
la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya... Ara és un mite.
“M’exalta el nou i m’enamora el vell”,
deia J. V. Fox en un dels seus brillants poemes.
Aquest diumenge, 29 de gener,
se celebra 25 anys de la seua mort.
Per això, amb aquest viu homenatge, enalteixo el rimador.
Tu sobrevius
amb estrelles de paraules
brillants i eternes.
Refàs el temps
amb antics records solemnes.
Les guerres porten desunió.
L’aire que s’hi respira és ple fum.
Omplim de Pau els cors
a cada part del món.
Pintem la llum del sol de tendre AMOR.
PAU
Un mot capaç d’abraçar el món,
que aclama als quatre vents felicitat,
i s’estén arreu en busca d’amistat.
Només calen tres lletres per desfer
els conflictes i l’odi de la gent.
AMOR I AMISTAT
L’horitzó és un tapís de núvols
que embolcalla la pell de la humanitat.
Al cel, els ocells hi voleien
i dispersen, plegats, son cant de Pau.
L’horitzó és un núvol d’amor i amistat.
INSTANTS DE PAU
contemplo la pau cristal•lina,
feta d’imatges hivernals,
mentre els àngels de vidre
s’abracen la quietud del defora
i protegeixen l’immaculat escenari.
FELICITAT
Si em vols estimar, regala’m un bes
que dugui el bon gust del teu bon besar.
Deixa’m descobrir el goig del petó.
Així, junts, després, podrem definir
la felicitat que ens hem regalat.
17 de març, Dia de la Poesia Catalana
JUNTS
Junts conreem el nostre amor de pàtria:
aquell que neix al camp, i es menja la llavor
de l’arrel, dispersa pel llaurat.
Desxifrem el desig d’una llengua ben viva,
que esclata, als quatre vents, amb clams alliberats.
FLAIXOS
EL MEU MIRALL
El meu mirall m’observa
amb ulls de poesia.
Una mirada màgica
de presents impalpables.
Cal veure’l per mirar-s’hi.
ALLIBERAMENT
Esberla al temor per alliberar-lo
d’aquelles foteses que dormen amb tu.
Ja arribat l’estiu. És temps d’airejar
la pols d’un hivern, fosc, que no va enlloc.
Ara, però, l’instant fa olor de malva.
ARA MATEIX
Ara mateix vull La llum d’aquests versos,
per endreçar una mica el meu cor.
Ara mateix La destresa m’ignora;
sóc La pols que de pressa s’esmuny .
Ara mateix necessito recursos.
OMBRA I QUIETUD
L'ombra es fa quietud
quan tu i jo l'envoltem,
i l'estona esguarda
la inerta opacitat,
mentre els dos som silenci.
_______________________________________
17-4-2011 Traducció (Anna Tortosa)
La sombra se hace quietud
cuando tú y yo la
rodeamos,
y el tiempo circunda
la inerte opacidad,
mientras los dos somos silencio.
FOSCOR
Quan obres els teus ulls,
tot és senzill d’entendre.
De prompte s’ha fet fosc
en la mirada trista
que ressegueix l’absència.
FORA DELS LÍMITS
M’esmerço en copsar ritmes,
fora de límits gosats.
Avui em faig de nit,
demà, no ho sap ningú;
ni tan sols jo ho sé.
UNA SOCIETAT DESCOMPOSTA
Els dies mosseguen com a llops
famolencs, que deambulen, esmaperduts,
i es mengen les restes putrefactes
d’una societat descomposta.
La vida, però, sovint, s’alimenta de somnis.
85è aniversari del pare
QUAN ERES JOVE
Quan eres jove, la vida t’oferia
un regal a cada instant,
malgrat la situació adversa
de dies de postguerra.
Ara, emplenes la buidesa del vell temps.
UN TAPÍS D'INSTANTS
El passat és un tapís d’instants,
dels quals n’has esquivat la inexperiència
i te n'has fet una cuirassa
per soplujar-te de les tempestes.
Avui tens la pell dura: t'has fet de suro.
VERITATS INEXPLORADES
Mirada d’infant xiroi
reblerta de veritats secretes,
coronades amb la innocència
d’unes pàgines inexplorades,
les quals feien olor de paper nou.
POEMA PER A L'AHIR
Les hores han viscut
amb contínues sorpreses.
Ahir anaves en bicicleta,
i duies pantalons curts,
i ta mare somreia a prop meu...
LA TEVA MIRADA
Cobreix els instants
i s’empara en el temps,
com aquell que delimités
els anys i les seves foteses.
A cops de vent, procura resignar-se.
LA CANÇÓ DE LES FONTS
Tants anys com han passat
i les fonts de les Besses
encara canten la mateixa cançó
de quan eres jove.
Ara, però, l’entonen amb més mestratge.
MIRADA ANTIGA
Sovint, aplegues records i permets
que l’ahir apropi la fressa
dels instants en blanc i negre.
Aquests vuitanta-cinc anys, però,
estan pintats de tots colors.
DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015- Alumnat de l'escola Rufí Bedoya dels Arcs
OCELLETS (Alma- 3 anys)
Els ocellets canten
cançons de primavera.
Piu, piu, canten tots.
Piu, piu, canten al cel.
Piu, piu, el sol se’n riu.
LA TRANQUILITAT (Cosmín)
L'amor que parla
a la terra.
Toco la pau i enterro la guerra.
L’amistat infinita
que abraça l´ànima.
LA PAU (Lada)
Un gat que miola
a dalt d’un teulat.
El cargol l’escolta
mentre el sol escalfa
la pau de instant.
EL COR BATEGA (Mariona)
El cor humil batega fort .
Els sentiments són com les flors que
neixen amb la força
de l´amor extraordinari
Capaç d’estimar.
AMOR A LA TERRA (Sheila)
per tenir la felicitat
de cada dia.
Només si estimem la Terra
la nostra vida serà AMOR.
CINC FOTOPOESIES QUE FORMEN LA PRIMERA PART DE L'EXPOSICIÓ "MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA"
