QUÈ ÉS UN INDRÍS?

A l’altura del Duecento italià els trobadors del dolce stil nuovo prenen la vella estada de la cançó provençal i la canvien per donar lloc al que avui i des de llavors coneixem com sonet. Però, tal com veurem ara, les possibilitats constructives que ofereixen aquests models estròfics no s’acaben aquí, ja que el sonet tolera una nova reelaboració significativa (al marge d’altres de més discretes, com els jocs amb estrambots, el sonet de 13 versos, etc), per donar pas a una forma dotada d'una molt diferent i concreta musicalitat. Aquesta forma rebrà el nom d’indrís. El primer fou escrit el gener de 2001, a Madrid per Isidre Iturat Hernández, natural de Vilanova i la Geltrú, Barcelona. Escriptor i professor de llengua i literatura castellana. Resident a São Paulo, Brasil, des del 2005.

L’INDRÍS (una condensació estròfica del sonet) és un poema que consta de dos tercets i dues estrofes de vers únic (3-3-1-1). Tolera qualsevol tipus de mesura en el còmput sil·làbic, fet que li atorga una forma fixa i, alhora, dinàmica: en l’eix vertical, la disposició no variable de l’estrofa; en l’eix horitzontal, les variacions en la quantitat. Admet, a més, tots els graus i gèneres de rima.

DERIVACIONS DE L’INDRÍS (maig de 2008). Fins aquí hem parlat de la formació 3-3-1-1, però ara, després de set anys d’existència del poema, l’escriptora uruguaiana Teresa Marzialetti ha explorat les altres possibilitats de distribució entre el tercet i l’estrofa de vers únic duplicat que revela, en principi, cinc derivacions a partir de l’indrís originari. Tindrem, llavors, una totalitat de sis formes, que pot organitzar-se, a més, en tres parells d’oposats. Em permeto aquí exposar-les i proposar una nomenclatura per a la seva distinció:

3-3-1-1: indrís o indrís en sístole.
1-1-3-3: indrís en diàstole.

3-1-3-1: indrís en dues sístoles.
1-3-1-3: indrís en dues diàstoles.

3-1-1-3: indrís en sístole interna.

1-3-3-1: indrís en diàstole interna

www. indrisos.com